Què he vingut a fer aquí? Ed.Laertes 2009
La Montse, una vegada més, l’encerta. I l’encerta no només per les coses que ens diu a Què he vingut a fer aquí?, sinó per com les diu. Sens dubte, la seva naturalitat i el seu estil desenfadat, que fuig en tot moment d’academicismes i de retòriques buides, confereixen al text un dinamisme inusitat pel que fa a l’àmbitdel creixement personal.
Temes ben diversos es van desgranant capítol a capítol en un format «fresc» i actual. De manera que, el que hagués pogut ser un poti-poti sense cap ni peus flueix harmoniosament i es converteix en una lectura d’allò més agradable i enriquidora.
Poques vegades s’han tractat qüestions tan profundes d’una manera tan directa i entenedora. Això és gràcies a la senzillesa d’un text trufat d’expressions col·loquials, d’imatges metafòriques molt ben trobades i d’exemples que ens il·luminen i ajuden a clarificar els conceptes per tal que siguin assequibles a tothom, fins i tot a lectors no avesats en la matèria.
Pròleg
M. Àngels Guiu Vidal
Llicenciada en Traducció i Interpretació – Escriptora i assessora lingüística
INTRODUCCIÓ
Amb els anys he anat descobrint que per poder estar bé i també gaudir d’una bona relació amb els altres, una de les primeres coses que podem fer és desenvolupar la intel·ligència intrapersonal, que és la capacitat de conèixer-nos i que ens permet millorar; i sobretot, la intel·ligència interpersonal, que ens ajuda a desenvolupar la capacitat de relacionar-nos bé amb el nostre entorn.
Les ganes de relacionar-nos i els fracassos que això pot comportar ens donen la possibilitat de fer una introspecció per poder descobrir en què fallem, ja que molt sovint ensopeguem amb la mateixa pedra, simbòlicament parlant.
O sigui que tant si comencem per desenvolupar la capacitat de relacionar-nos amb el nostre entorn com si comencem per voler conèixer-nos millor, aquest camí ens portarà de ben segur a una millora substancial de les nostres relacions.
Per començar aquest camí, això sí, hi ha d’haver dos ingredients molt importants: un és la bona voluntat i l’altre, que no ens aturi el que anem descobrint de nosaltres mateixos. Alguns dels meus alumnes m’han dit mig de broma, mig seriosament:
Em toca l’orgull això de coneixe’m, ja que descobreixo coses de les quals abans podia donar la culpa a l’altre i ara veig que la causa també era jo.
Després de dir aquesta frase, un esbós de riure contingut els apareix a la cara. «Sí que és veritat!», els contesto, però l’avantatge és que també ens proporciona llibertat. A mi em fa l’efecte que puc portar millor les regnes de la meva vida i la sensació que em produeix és molt gratificant.
M’agrada dedicar la meva vida professional a donar a conèixer aquestes intel·ligències; ho considero necessari per aconseguir una bona qualitat de vida. D’aquesta manera cada vegada hi haurà més persones que tindran una vida més plena i aquestes ajudaran a altres a fer-ho. És per aquest motiu que també escric llibres, per animar més gent a que es coneguin i potenciïn aquestes dues intel·ligències; que no tinguin mandra ni por de fer-ho, és molt rendible!, més del que ens podem imaginar; l’esforç que hi posem queda multiplicat per cent si volem comptar-ho a nivell de rendibilitat.
Aconseguir relacionar-nos bé i viure harmònicament amb les persones que convivim és la part més complexa, ja que estem parlant de lligams forts i a la vegada que es produeixen diàriament; però quan ho haguem aconseguit serà com haver obtingut el nostre màster particular i això ens donarà moltes satisfaccions. Val la pena l’esforç!
Aquesta és una de les aventures més interessants que duem a terme a la nostra vida, és un gran viatge perquè a mesura que avancem, profunditzem més en nosaltres i anem descobrint una força viva dins nostre, fins ara desconeguda, que ens dóna una visió diferent de tot el que havíem après.
La imatgedeltriangle al revés és potser la més visual que puc expressar. A mesura que ens tornem més receptius a aquesta part nostra més subtil, veiem que l’infinit s’obre a nosaltres.
Potser podem dir que estem començant a conèixer-nos, però saber de veritat com som, em sembla que la gran majoria podríem contestar que no.
Al llarg de tot el llibre i de manera creixent, anirem endinsant-nos en el coneixement de l’ésser humà, deixant moltes portes obertes perquè ens donin l’oportunitat de veure que en sabem molt poc, de nosaltres mateixos.
Aquest és el meu tercer treball, ha estat un endinsar-nos en el psiquisme humà de manera gradual. El primer treball va ser, I què, Helena! (Ed. Laertes, 2005), que és el pas número u per començar a conèixer-se. El segon, de juliol a juliol (D2edicions, 2007), ens ajuda a endinsar-nos en un coneixement més profund de la nostra psique, i a adonar-nos que les relacions poden ser el nostre camp d’aprenentatge. Aquest podria ser el final d’una seqüència.
Aquest treball que llegiràs l’he novel·lat una mica, per fer-lo més agradable i perquè es pugui assimilar amb més facilitat.
La protagonista, la Cristina, explica les seves vivències personals i professionals a una molt bona amiga seva, la Núria, a través de l’e-mail i del Messenger aprofitant aquests mitjans per intercanviar idees i enriquir-se mútuament.
Veuràs que els e-mails estan seqüenciats de manera que anem endinsant-nos en aquesta part nostra que ens fa veure en profunditat el que existeix més enllà de la ment. No m’estranya que se l’anomeni el supraconscient; aquesta és potser la millor paraula que podríem haver trobat per definir «més enllàdelconscient».
Desitjo que t’agradi i a la vegada que et pugui ser d’utilitat.
Sempre que vulguis pots escriure’m a:
COMENTARIS A MANERA DE PRÒLEG
Els que fa anys que girem en l’òrbita de la Montse Sirés, hem après que «només sabem que no sabem res», com deia Sòcrates. Potser hi vàrem quedar atrapats precisament perquè crèiem que sabíem molt i ella ens ha ajudat a descobrir que cada dia que comença és una pàgina en blanc i que l’experiència d’ahir només és un referent per aprendre avui alguna cosa nova, una oportunitat per canviar algun paradigma.
El concepte que ens presenta delPRESENT TOTAL ens reconcilia amb el passat i també amb totes les persones i les situacions que hem viscut.
Quan parla de l’estudi psicoastrològic, ho fa desdelvessant més positiu, aquell que s’endinsa en la capacitat de ser forjadorsdelnostre propi destí, en dotar-nos de les eines necessàries per modelar el nostre caràcter i com diu en un altre apartat, aprofitar la nostra capacitat de crear.
Aquest despertar al món subtil que podem apreciar actualment en el món que ens envolta, ens obre tot un ventall de noves possibilitats en la recerca de nosaltres mateixos i en les nostres relacions amb els altres.
Els que coneixem la Montse Sirés esperem amb fruïció l’aparició de cada nou llibre. Aquest tercer ens continuarà ajudant en el nostre procés d’autoconeixement, per arribar a descobrir què he vingut a fer aquí?
Gràcies Montse,
Ramon Rabinad
Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i Consultor empresarial
Avui dia tot és comunicació i ens comuniquem segons som nosaltres. Els gestos,la mirada, l’actitud, els pensaments, qualsevol part nostra comunica i ens relaciona amb els altres.
Una bona comunicació no és possible si no ens desprenem de tot el que hem anat acumulant amb el temps.
Des que naixem un munt de condicionants s’acumulen en el nostre psiquisme, i la nostra ment els gestiona tan bé que ens creiem que com ens mostrem és el que som nosaltres.
Desprendre’ns de tot el que hem anat acumulant és un treball feixuc però engrescador que ens ajuda a trobar l’essència, el que realment som.
La Montse ens dóna «datos» com diu ella, perquè anem avançant cap aquest aprenentatge d’acceptar-nos com realment som i obrir-nos a una nova manera de relacionar-nos.
Gràcies Montse,
Anna Carreras
Directora d’ALTÉS
La Montse Sirés ens desgrana a través d’una colla d’e-mails, d’una manera senzilla i directa, com guanyar qualitat de vida. Ens explica com estar millor amb nosaltres mateixos i, per tant, com estar millor amb el nostre entorn.
Un llibre que es converteix en una fantàstica eina per retrobar el que és realment important per cada un de nosaltres.
La Montse ens ensenya a observar i acceptar… quelcom que sembla tan senzill i que ens resulta tan complicat.
Què he vingut a fer aquí? m’ha ajudat a millorar les meves relacions personals i professionals i, el més important, la relació amb mi mateixa.
Maria Codony
Directora Sinergia make-up
Tots hem tingut en més d’una ocasió pensaments o reflexions importants que la vida buida o còmoda que portem s’ha encarregat d’amagar. Llàstima, perquè de ben segur que valien la pena! De tota manera segueixen adormits en algun racó de la nostra ment.
En aquest llibre la Montse ens desperta a unes quantes d’aquestes parts adormides, i ho fa d’una manera molt actual i entenedora. També hi podem percebre la il·lusió que ella té transmetent totes aquelles coses que li són innates.
Aprofito l’avinentesa per donar les gràcies públicament, a la Montse, pels quasi quaranta anys de companyia en aquest viatge tan apassionant que és la vida.
Joaquim Roca i Llaugé
